miércoles, 9 de noviembre de 2011

PLÀSTICA I POESIA.

En aquest espai combino poemes recents del Poemari La Casa i el Ser que he anat escrivint arrel de la creació de pintures i dibuixos de la Sèrie Cases Transparents i Cases Laberint, que no tenen una correlació directe però si expressen l’ànim dels treballs realitzats. Les imatges són fragments de la pintura Cases Transparents, Home amb Casa Oferent i Flor Diamantina.

lunes, 7 de noviembre de 2011

L’HOME ENFRONT DE LA CASA

L’home enfront de la Casa,
detingut, a punt de partir,
 meditant, acabat d’arribar ?

El silenci que ho envolta tot,
l’espai que es Respira,
que tot l’Omple.

L’Espai i el Silenci.
¿ I l’Home Meditant?

LA CASA EN EL MIRALL

La Casa en el Mirall
Reflectida i Transparent,
Fusionant-me en un Tot,

Terra i cel,
Sòlid i fluid,
Buits i plens.

I la Fletxa Ascendent.

I el Ser Elevant-se.

Tot un Únic Món.

I POTSER

La Casa Aïllada, refugi de l’ànima,
Necessitat del Silenci Interior.

El Temps que s’atura, en mirall
que Reflecteix, el Ser Superior.

En les Profunditats del Teu Ser
Et Trobaràs, Principi Humà.

Brollaran totes les Fonts, i el Rius
que Ets, i Fluiran fins l’Etern Oceà.
En el Temps en Espiral, S’expandirà
la Teva Llum, retornant a l’Orígen.

En la Casa Transparent, retornaràs
a Néixer, al Cicle del Retorn Infinit.

No hi ha principi ni Final
Etern Fluir del Bé i del Mal.
Del Plaer i el Dolor,
De la Vida i la Mort.

I potser la Il·luminació.
LES CASES DE LA LLUM

Les Cases de la Llum omplen els espais d’0mbres i Tenebres amb els batecs de la Vida.
Una música arrelada en els Somnis i les Esperances transporten en les seves Notes Melodies del demà.
No serà en aquest instant, tampoc serà demà, quan viatgem en els Raigs de l’Ocell Radiant.
        Encara restarem arrelats al costat de les Cases, o volant com Aus Etèries i lluïres per espais Insondables.
                                                
Les Llums de les Cases Transparents ens Obren les Portes Infinites als Laberints de la Vida i els Futurs Somiats.

viernes, 4 de noviembre de 2011

JORDI TRAPERHO

ART D’ACCIÓ.  1970 -2011.

Ara em seria molt difícil i prolífic parlar de l’art d’acció dins de la meva trajectòria artística, no com un camp secundari de la meva obra, sinó com una altra forma d’expressió i creació a la pintura, escultura, etc, independent però en realitat molt lligat als moments i creacions de les diferents èpoques.
         Anar més enllà de l’espai bidimensional o tridimensional plàstic, o escultòric, em va conduir a la necessitat inexorable d’expressar-me, primer al carrer (“accions d’art al carrer”, happennings, etc ) amb altres joves amics i artistes, als inicis dels anys 70.
Després aquesta tendència no desapareixeria en mi, doncs es va anar manifestant a través de múltiples “actes rituals” als 80 i una gran multiplicitat d’altres expressions d’acció als anys 90  fins avui, utilitzant una gran varietat de llenguatges, disciplines i conceptes, amb una tendència molt lliure de sintetitzar-los en uns espais temps efímers i irrepetibles.
 Aquest aspecte efímer, del moment únic és el que sempre m’ha atret i ha respost a la meva necessitat de l’expressió viva que, tot i realitzada en un únic temps, ha calgut l’elaboració conceptual i material, en molts cassos, d’un treball de preparació especial. El fet de combinar gestos, paraules, sonoritats, poesia, plàstica, música, imatges gravades, etc m’ha permès gaudir d’un llenguatge molt variat i adient a cadascú dels moments i les necessitats expressives - creatives.