domingo, 29 de noviembre de 2015

ART PER LA PAU

Arrel dels esdeveniments recents de París l'artista Jordi Traperho  ha realitzat aquest cartell d'Art per la Pau. 

domingo, 27 de octubre de 2013

  Publicat a JT D'ARTS Nº 3 Publicació digital, Setembre 2013


El passat 19 octubre varem presentar a la galeria Aragón 232 de Barcelona el darrer número 21 de 7 Miralls al DAU 1 i JT D'ARTS nº3, publicacions digitals.
Cal destacar també la presentació d'Una altra avantguarda. Art al carrer. Barcelona 1970-77 amb projecció d'imatges d'aquells anys amb "accions d'art al carrer" en diferents emplaçaments de la ciutat, en aquella època on reivindicar l'espai públic era un autèntic "acte artístic" d'acord a aquell art anònim i d'avantguarda. 



URBS - NATUR

Aquesta és la darrera acció de la meva creació realitzada el passat 19 d'octubre a la Galeria Aragón 232 a Barcelona. Una constant que es va repetint al llarg de la meva obra d'art d'acció és el diàleg, i a vegades la lluita entre la naturalesa i la ciutat, entre el natural i l'artificial. 
En URBS-NATUR, una obra multidisciplinar on vídeo, poesia i acció es sintetitzen, es manifesta certa alineació humana induïda pels ritmes angoixats urbans i també, certa progressió trepidant en un poema repetitiu i creixent, on els elements naturals es combinaven en relacions paradoxals, i  de vegades absurdes. 


viernes, 7 de diciembre de 2012

EXPOSICIÓ
EL CANT I EL CRIT DE LA TERRA
Pintures, Dibuixos, Escultopintures i Instal·lació

Sala d’Exposicions Ajuntament de Balaguer
30 novembre al 16 desembre 2012
  
Aquesta exposició és una mostra dels darrers treballs de l’artista Jordi Traperho, El Cant i el Crit de la Terra, que inclou obres del 1995 al 2012.
Les obres més recents són de les Sèries Cases Transparents i Naturaleses Cosmològiques,
totes elles inspirades
en la Naturalesa, però expressades amb un llenguatge imaginatiu on la visió figurativa i abstracte es sintetitza.
         Les obres d’una gran riquesa visual estan plenes d’elements simbòlics, abstractes i geomètrics i d’altres més figuratius com cases, arbres, humans, etc.
L’artista també ha instal·lat un Ambient format per l’obra el Crit de la Terra, pictoescultura tridimensional, que s’estén fins el centre de la sala, dialogant amb El Cant de la Terra, una altra instal·lació, formada per elements i Arbres tridimensionals on volum i color s’integren.
         Les obres expressen tant una visió poètica i esperançadora (El Cant de la Terra), com un aspecte dramàtic i reflexiu sobre la Naturalesa i la nostra relació amb ella ( El Crit de la Terra).
També en aquest mostra s’exposen dues escultopintures de caire primitivista-modern i mitològic, creades amb objectes i materials reciclats, naturals i artificials.
En la inauguració Jordi Traperho va realitzar la performance El Cant i El Crit de la Terra, acció en la que va  combinar moviments i paraules en l'espai de la intala·lació.
L’artista ha desenvolupat la seva obra des de 1967 a l’actualitat i ha realitzat més de 150 exposicions personals i col·lectives a nivell nacional i internacional.









martes, 18 de septiembre de 2012

Nascut a Barcelona ciutat

En 1967 s’inicia com a autodidacte. Realitza pintures del natural, bodegons, apunts de figures; també retrats del natural, especialment al carbó.. Ja en aquesta època es manifesta una forta tendència en la creació d’obres imaginatives amb components tant abstractes com figuratius.

Cursa estudis oficials en l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics (EAAOA) Antiga Escola Llotja de Barcelona (1966 -69). Cursos de Gravat i Litografia en l'Escola de les Arts del Llibre (EAAOA)  1981-83. Va realitzar classes de dibuix del natural en el Cercle Artístic de Sant Lluc

Ha realitzat més de cent cinquanta exposicions personals i col·lectives. A més de participar en nombroses Mostres, Fires i Biennals d'Art Contemporani Internacional en el nostre país i en l’estranger.

La seva obra està present en diverses galeries, Taller de Picasso, Lleonart,  Manifiesto, Darby Louise Barcelona-Chicago, entre altres i en col·leccions particulars i públiques.

Està considerat a Barcelona com un dels precursors de l'art d'acció (happenings, accions, performances, espectacles efímers) que realitza individualment i col·lectivament des de principis dels anys setanta.

Ha estat pioner en la realització d'Ambients (plàstics – escultòrics, sonors, projeccions. Vitamorfismes I i II, 1975 i 1977. Espai Totèmic, 1982, Gaudiamus). Posteriorment també ha realitzat altres Instal·lacions efímeres.

Des de 1972 (període Abstraccionista) realitza “obres obertes” que li conduiran a diferents síntesis interdisciplinàries: pictoescultures, escultopintures, etc.

Entre 1981 i l’actualitat desenvolupa un procés creatiu amb una concepció d'art interdisciplinar que ell denomina Tras-Sinteista. En els inicis dels vuitanta va coincidir relativament amb el moviment de la transavanguarda. Està considerat com uns dels seus pioner a Catalunya.

En aquesta recerca constant que basteix un període de quaranta quatre anys d’activitat artística, tot i que la pintura, escultura, etc, ha estat predominant en la seva obra, ha cercat expressions paral·leles que abasten des de la poesia, assaig, vídeocreacions, etc, i tota una mena de síntesis en obres multidisciplinars com performances, videopoesia, etc.

És editor de la revista 7 Miralls al Dau 1, 2007- 20011 (cinc números de publicació impresa, i disset publicacions digitals) que defensen una cultura i diàlegs multidisciplinar entre Arts, Ciència, etc, dins de la concepció d’un Nou Renaixement. Recentment  també s’edita JT. D’ARTS, publicació digital dedicada a l’obra i el pensament de l’autor. Les dues publicacions conten amb la col·laboració de Parigi.

jorditraperhojorditraperhojorditr
CICLE NATURALESA I ARTS

Els vincles de la Naturalesa i les Arts són permanents, doncs les Arts s’alimenten de la realitat existent que és natural.
Al llarg del segle XX alguns artistes van prendre la naturalesa no com “un tema d’inspiració” i representació plàstica (paisatgística), sinó que van treballar amb i en la pròpia naturalesa com matèria i espai d’intervenció i creació.
Des dels inicis de la dècada dels anys 70, d’una manera informal, i després intencionadament, vaig “transformar i apropiar-me”, temporal i artísticament, d’alguns espais naturals (un petit jardí-bosc en una casa de La Floresta, a Sant Cugat racons de jardins públics urbans a Barcelona ciutat, etc) creant els primers Ambients (1), que després s’anomenarien instal·lacions efímeres o, en alguns casos, utilitzant-los com espais per accions o instal·lacions d’obres plàstiques.
Aquestes ambients (o instal·lacions)  i accions i intervencions en la naturalesa, es van intensificar i consolidar amb diverses instal·lacions i obres d’acció, peces de vídeo art, enregistrades en sèries fotogràfiques i vídeos a l’Ametlla de Mar (2005-2009) i actualment a Belianes (2009-2012).

En aquest darrer estiu de 2012, vaig iniciar amb la participació de Núria París el Cicle de Naturalesa i Arts que ha abastat un cert número d’instal·lacions, fotopoemes, pictografíes, fotografies, etc, que en alguns casos han contat amb la participació d’alguns joves veïns de la població, i que ha continuació presentem en formes de tres fotomuntatges.

Jordi Traperho.

Diari d’Art Segon. Quadern 28 pag. 288. Belianes 27 Agost 2012

(1) per veure la relació d’Ambients i Instal·lacions creats i exposats anar a la darrera pàgina
  
 
 

miércoles, 11 de enero de 2012

AUTENTICITAT I COMPLEXITAT

“ la idea de autenticidad es naïf, aunque muy comprensible en una época en la que nos bombardean con multitud de mensajes”

J. Hassen Khemiri

A continuació aquest jove autor literari suec, amb un èxit global de la seva darrera novel·la Montecore, afirma que “no quiere alzarse con ninguna verdad sinó mostrar la “complejidad” del Mundo (1). És evident que enfront d’aquesta complexitat del món (que ja he analitzat i expressat en una gran part de les meves obres plàstiques, i també la simplicitat –complexitat en obres mes “primitivistes”, i en altres texts de reflexió), no podem adoptar aptituds simplistes ni dogmàtiques, però tampoc podem caure en la hipocresia possibilista, ni en el cinisme pragmàtic que són dues de les aptituds que veiem s’han estès com “valors” per aconseguir els objectius materialistes i egoistes que arrosseguen a una part, cada vegada més important de les nostres societats. I el pitjor de tot és que en molts cassos aquestes aptituds radicalment individualistes i antisocials funcionen.
         Penso contràriament que és des d’una aptitud i vivenciació de radical autenticitat, com ens podem sortir i salvar d’aquesta etapa de crisi (personal i social per a molts, econòmica i sobretot de valors) doncs només des d’aquesta autenticitat, que s’arrela en una naturalitat no contaminada, ni domesticada (no “culturalitzada” ni manipulada per molts mitjans socials)  que no té res de naïf, podem establir ponts de comunicació, en primer terme amb nosaltres mateixos en forma de consciència, d’auto-coneixement (“coneix-te a tu mateix”) de l’autentica essència de la nostra naturalesa humana, i a continuació amb els altres des de valors de comunicació vertaders, naturals i no ficticis, velats per la màscara de les aparences socials.
         I és des d’aquest contacte, d’aquest sentir, pensar i actuar de les nostres arrels d’autèntica naturalesa humana que podrem anar transformant aquesta complexitat problemàtica, asfixiant i per tant ofegadora, alienadora en una complexitat creativa, plena de riquesa auto-formadora, de possibilitats i camins per a la realització personal de tots els nostres il·limitats potencials humans dins d’un marc social més just, sostenible i humanitzador.
          Per tot això ja podem veure que l’autenticitat no és gens “naïf”. I sí ho és, per tots aquests individus i col·lectius que tenen per fites de la seva vida diferents objectius de poder endavant dels quals no podem ser ingenus, és a dir naïf .

Diari D’art Segon 26 quadern pag. 173. 11 gener 2012

(1) Un extraño tigre en el paraíso sueco. Justo Barranco. La Vanguardia lunes 9 enero 2012.

miércoles, 9 de noviembre de 2011

PLÀSTICA I POESIA.

En aquest espai combino poemes recents del Poemari La Casa i el Ser que he anat escrivint arrel de la creació de pintures i dibuixos de la Sèrie Cases Transparents i Cases Laberint, que no tenen una correlació directe però si expressen l’ànim dels treballs realitzats. Les imatges són fragments de la pintura Cases Transparents, Home amb Casa Oferent i Flor Diamantina.