lunes, 7 de noviembre de 2011

I POTSER

La Casa Aïllada, refugi de l’ànima,
Necessitat del Silenci Interior.

El Temps que s’atura, en mirall
que Reflecteix, el Ser Superior.

En les Profunditats del Teu Ser
Et Trobaràs, Principi Humà.

Brollaran totes les Fonts, i el Rius
que Ets, i Fluiran fins l’Etern Oceà.
En el Temps en Espiral, S’expandirà
la Teva Llum, retornant a l’Orígen.

En la Casa Transparent, retornaràs
a Néixer, al Cicle del Retorn Infinit.

No hi ha principi ni Final
Etern Fluir del Bé i del Mal.
Del Plaer i el Dolor,
De la Vida i la Mort.

I potser la Il·luminació.

No hay comentarios:

Publicar un comentario