“ la idea de autenticidad es naïf, aunque muy comprensible en una época en la que nos bombardean con multitud de mensajes”
J. Hassen Khemiri
A continuació aquest jove autor literari suec, amb un èxit global de la seva darrera novel·la Montecore , afirma que “no quiere alzarse con ninguna verdad sinó mostrar la “complejidad” del Mundo (1). És evident que enfront d’aquesta complexitat del món (que ja he analitzat i expressat en una gran part de les meves obres plàstiques, i també la simplicitat –complexitat en obres mes “primitivistes”, i en altres texts de reflexió), no podem adoptar aptituds simplistes ni dogmàtiques, però tampoc podem caure en la hipocresia possibilista, ni en el cinisme pragmàtic que són dues de les aptituds que veiem s’han estès com “valors” per aconseguir els objectius materialistes i egoistes que arrosseguen a una part, cada vegada més important de les nostres societats. I el pitjor de tot és que en molts cassos aquestes aptituds radicalment individualistes i antisocials funcionen.
Penso contràriament que és des d’una aptitud i vivenciació de radical autenticitat, com ens podem sortir i salvar d’aquesta etapa de crisi (personal i social per a molts, econòmica i sobretot de valors) doncs només des d’aquesta autenticitat, que s’arrela en una naturalitat no contaminada, ni domesticada (no “culturalitzada” ni manipulada per molts mitjans socials) que no té res de naïf, podem establir ponts de comunicació, en primer terme amb nosaltres mateixos en forma de consciència, d’auto-coneixement (“coneix-te a tu mateix”) de l’autentica essència de la nostra naturalesa humana, i a continuació amb els altres des de valors de comunicació vertaders, naturals i no ficticis, velats per la màscara de les aparences socials.
I és des d’aquest contacte, d’aquest sentir, pensar i actuar de les nostres arrels d’autèntica naturalesa humana que podrem anar transformant aquesta complexitat problemàtica, asfixiant i per tant ofegadora, alienadora en una complexitat creativa, plena de riquesa auto-formadora, de possibilitats i camins per a la realització personal de tots els nostres il·limitats potencials humans dins d’un marc social més just, sostenible i humanitzador.
Per tot això ja podem veure que l’autenticitat no és gens “naïf”. I sí ho és, per tots aquests individus i col·lectius que tenen per fites de la seva vida diferents objectius de poder endavant dels quals no podem ser ingenus, és a dir naïf .
Diari D’art Segon 26 quadern pag. 173. 11 gener 2012
(1) Un extraño tigre en el paraíso sueco. Justo Barranco. La Vanguardia lunes 9 enero 2012.
